#Aberasi kromatik pro#

* difrakДЌnГ elementy вЂ“ obsahujГ difrakДЌnГ mЕ™ГЕѕku, kterГЎ mГЎ barevnou vadu pЕ™esnД› opaДЌnou neЕѕ bД›ЕѕnГ© ДЌoДЌky, takЕѕe jejich problГ©m kompenzuje. * ДЌoДЌky z fluoridu vГЎpenatГ©ho вЂ“ fluorid vГЎpenatГЅ (fluorit ДЌili kazivec) je minerГЎl s velmi nГzkГЅm indexem lomu, u nД›hoЕѕ se barevnГЎ vada projevuje mГ©nД›

#Aberasi kromatik pro#

Pro jejГ kompenzaci se proto do objektivЕЇ pЕ™idГЎvajГ speciГЎlnГ elementy: ProtoЕѕe modernГ zoomovГ© objektivy obsahujГ velkГ© mnoЕѕstvГ ДЌoДЌek, je u nich chromatickГЎ vada (zvlГЎЕЎtД› na okrajГch snГmku) vГЅraznГЅm problГ©mem. VЕЎeobecnД› se dГЎ Е™Гci, Еѕe vhodnou kombinacГ dvou k sobД› nepЕ™ilГ©hajГcГch ДЌoДЌek a to i z stejnГ©ho optickГ©ho materiГЎlu lze sestavit takovou optickou soustavu, u kterГ© je pro dvД› zvolenГ© vlnovГ© dГ©lky (obvykle pro ДЌervenou a modrou barvu) celkovГЎ efektivnГ ohniskovГЎ vzdГЎlenost stejnГЎ v takovГ©m pЕ™ГpadД› hovoЕ™Гme o achromatickГ© soustavД› (objektivu). ДЊoДЌky pak lГЎmou svД›tlo kaЕѕdГ© barvy jinak (zГЎЕ™enГ dlouhovlnnГ©, tedy ДЌervenГ©, nejmГ©nД›, krГЎtkovlnnГ©, tedy fialovГ©, nejvГce), coЕѕ se na snГmku projevГ jako barevnГ© lemovГЎnГ ostrГЅch pЕ™echodЕЇ mezi svД›tlem a stГnem. FyzikГЎlnГ podstatou tohoto jevu je zГЎvislost indexu lomu u vЕЎech prЕЇhlednГЅch lГЎtek na vlnovГ© dГ©lce. objektivu), zpЕЇsobenГЎ zГЎvislostГ ohniskovГ© vzdГЎlenosti ДЌoДЌek na vlnovГ© dГ©lce svД›tla.

ChromatickГЎ aberace (tГ©Еѕ chromatickГЎ vada nebo barevnГЎ vada) je barevnГЎ vada ДЌoДЌky, i sloЕѕitД›jЕЎГ optickГ© soustavy ДЌoДЌek (napЕ™.

AixГІ Г©s degut al fet que la posiciГі dels plans principals del sistema ГІptic varia amb la longitud d'ona.

PerГІ, un doblet enganzat format per dos lents gruixudes no poden corregir l'ACA i l'ACP de forma simultГ nia. En tal cas, la condiciГі de acromatisme comporta una correcciГі simultГ nia d'aberraciГі cromГ tica de posiciГі (ACP) i aberraciГі cromГ tica d'augment (ACA). Si el doblet enganxat estГ format per dos lents suficientment primes, es poden considerar que el doblet en si tambГ© ho Г©s.

De la mateixa manera que existeixen aberracions cromГ tiques longitudinals i laterals, en la prГ ctica ens podem trobar aberracions acromГ tiques, les quals sГіn fГ cilment identificables perquГЁ la variaciГі de les potГЁncies de cada par de lents enganxades (doblets) ha de ser igual a 0. Succeeix generalment al no utilitzar para-sol. L'aberraciГі cromГ tica lateral (SMC, sistema multicapa) genera una major proporciГі de blanc en la imatge.

En prГ ctica, l'aberraciГі cromГ tica longitudinal s'entГ©n com l'efecte de vores acolorides que es produeix al voltant d'un objecte vist a travГ©s d'una lent, causat per la incapacitat de la lent de desviar tots els colors cap a un mateix focus. Cap ressaltar que els miralls no pateixen d'aberraciГі cromГ tica, donat que la llum Г©s simplement reflectida sense canviar de medi (Г©s a dir, no hi ha diferГЁncia en el Гndex de refracciГі).

locant dues lents juntes en una configuraciГі coneguda com a parella, par o doblet acromГ tic.

La llum de longitud d'ona mГ©s curta (blava) Г©s corbada mГ©s que la llum de longitud d'ona mГ©s llarga (vermella), de manera que la llum blava forma el focus en un punt mГ©s proper a la lent que la llum vermella. Es denomina aberraciГі cromГ tica longitudinal a la variaciГі en la distГ ncia amb l'Гndex de refracciГі, i aberraciГі cromГ tica lateral a la variaciГі de la mida de la imatge. A mГ©s, com la mida de la imatge resultant depГЁn de la prГІpia distГ ncia focal, aquestes imatges tambГ© tenen mides diferents entre si. En conseqГјГЁncia, una lent no forma una sola imatge de l'objecte, sinГі una sГЁrie d'imatges (una per cada color present en la llum incident), cada una amb la seva prГІpia distГ ncia focal. Donat que l'Гndex de refracciГі de totes les substГ ncies ГІptiques varia amb la longitud d'ona, la distГ ncia focal d'una lent difereix per cada color. La distГ ncia focal d'una lent depГЁn de la seva composiciГі (que determina el seu ГЌndex de refracciГі) i de la seva forma (la geometria de les seves superfГcies).

En ГІptica, l'aberraciГі cromГ tica Г©s un tipus de provocada per la impossibilitat d'una lent per a enfocar tots els colors en un Гєnic punt de convergГЁncia.